Blog

La lectura, juntament amb les experiències, són la base dels nostres coneixements. A través dels llibres ens formem, però també revivim històries creades per altres persones que acaben formant part del nostre bagatge cultural. En definitiva, som el que llegim.

Tanmateix, poques vegades ens plantegem què fa que un llibre arribi a les nostres mans o qui hi ha al darrere. Els llibres són el resultat de l’important esforç creatiu d’un autor o autora que, a més, conviu amb un interessant ecosistema que fa possible que segueixi creant: els drets d’autor. 

Gràcies als drets d’autor la literatura, el coneixement i la cultura escrita perduren. Sense ells no existiria una remuneració justa per als seus creadors. Per això, és fonamental que la societat entengui que s’han de respectar.

La propietat intel·lectual com a pilar de la sostenibilitat cultural i educativa 

La propietat intel·lectual parteix de la premissa que qui crea una obra té dret que se li’n reconegui l’autoria i a decidir sobre com s’utilitza la seva creació. En el cas de la cultura escrita, aquest vincle entre l’escriptor i el seu text no es perd en publicar-lo, independentment del suport en el qual ho faci, sinó que continua protegit i emparat per la Llei de Propietat Intel·lectual.  

Aquesta protecció afecta també l’ús secundari de les obres, és a dir, quan es reutilitzen, s’extreuen fragments per a presentacions, treballs, cites i altres qüestions. Aquesta protecció és el que fa sostenible la cultura atès que, de no existir, desapareixerien els incentius per crear. 

El valor invisible darrere de cada pàgina: l’esforç i el treball de l’autor 

Cada obra escrita condensa una feina que en molts casos és invisible. Darrere de cada pàgina hi ha mesos —de vegades anys— de documentació, escriptura i reescriptura per part de l’autor, a més de la intervenció de tot un equip d’editors, correctors, dissenyadors, traductors i llibreters que fan possible que la creació arribi a les mans del lector. 

A través dels drets d’autor es reconeix aquest valor invisible i per això hi ha dues vies que convé distingir perquè protegeixen realitats diferents, els anomenats drets morals i els drets d’explotació. 

«La propietat intel·lectual parteix de la premissa que qui crea una obra té dret que se li’n reconegui l’autoria i a decidir sobre com s’utilitza la seva creació». 

Els drets morals: el vincle irrenunciable entre l’escriptor i la seva obra 

Els drets morals busquen la protecció de l’autor a través del reconeixement no només del seu treball sinó també del de l’obra com a fruit de la seva personalitat. Aquests drets morals garanteixen que l’autor o autora sigui qui decideix si la seva obra es divulga o no, si es farà amb el seu nom o sota pseudònim i que sempre se li reconeixerà l’autoria de l’obra.  

Aquests drets morals són irrenunciables i inalienables, és a dir, l’autor no pot ni vendre’ls, ni cedir-los, encara que volgués. També són imprescriptibles, la qual cosa significa que la paternitat sobre el text i el dret a la integritat de l’obra, que impedeix modificar-la o deformar-la, són perpetus. Això garanteix que qualsevol obra seguirà portant el nom de qui la va escriure molt després de publicar-se, traduir-se o adaptar-se.

Els drets d’explotació: el motor que sosté el sector editorial 

Els drets d’explotació —també coneguts com a patrimonials— són els que fan possible obtenir un rendiment econòmic de l’obra. A diferència dels morals, sí que es poden cedir. Aquests drets, atorguen a l’autor l’exclusivitat a l’hora de decidir si la seva obra ha de ser utilitzada o no, i en quina forma. Aquests drets exclusius només deixen de tenir efecte en els casos concrets en què la llei així ho estableix a través dels límits o excepcions als drets d’autor. Alguns d’ells van units al pagament d’una remuneració o compensació per a l’autor i editor per l’ús de l’obra que directament autoritza la llei. 

Gràcies a aquests drets, un escriptor pot viure del seu treball i una editorial pot assumir el risc de publicar, distribuir i donar a conèixer una obra. 

A Espanya es prolonguen, amb caràcter general, durant tota la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort; després, l’obra passa al domini públic i pot utilitzar-se lliurement.  

El desafiament de protegir el coneixement escrit a internet 

L’expansió del digital ha augmentat les possibilitats d’accés a la cultura escrita, però també ha propiciat que s’utilitzin els textos sense una retribució justa per als seus autors amb més facilitat.  

Per això, més que mai, la protecció dels drets d’autor de la cultura escrita és un dels grans reptes en l’actualitat. La pirateria, el plagi o l’ús no autoritzat d’obres —ara també per part de sistemes d’intel·ligència artificial— amenacen la viabilitat dels qui creen i editen.

Aquest és un problema que afecta el conjunt de la societat. Quan s’utilitza una obra sense permís, estem perjudicant-ne l’autor, que no percep la remuneració, i l’editor que va decidir invertir-hi, però també tota la ciutadania, atès que estem comprometent la viabilitat d’un sector essencial per al progrés de la societat: el de la cultura. 

Per això hi ha entitats de gestió col·lectiva com CEDRO que tenen com a missió protegir els drets d’autor, vetllar per l’ús legal de les obres i impulsar iniciatives de suport a autors i editors. 

Sigues part del futur de la cultura: fòrum amb l’Escola del Dret d’Autor 

Però la responsabilitat de protegir la cultura escrita no és només tasca de les entitats de gestió, de les editorials o dels juristes, forma part dels deures ciutadans i, per tant, és essencial saber com protegir els drets d’autor. 

Aquest és l’objectiu de l’Escola del Dret d’Autor (EDA), una iniciativa educativa de CEDRO que posa a disposició de tota la societat —estudiants, docents, famílies i lectors— recursos digitals i materials didàctics, gratuïts i disponibles en les diferents llengües cooficials. 

Els seus continguts recorren a metodologies innovadores com la gamificació i permeten, un cop completats, obtenir el Certificat d’Expert en Drets d’Autor.