El cicle legal d’una obra escrita: quant de temps duren els drets d’autor a Espanya

L’1 de gener és una data clau en el món de la cultura escrita, perquè aquest dia, cada any, algunes obres escrites canvien d’estatus i passen a ser de domini públic, és a dir, es poden reproduir sense l’autorització dels autors o editors.  

Entendre com funciona el cicle legal de les obres escrites és essencial per actuar correctament quan necessitem fotocopiar-les, utilitzar-les per a treballs i tesis o, per exemple, fer-les servir en una presentació. 

La norma que regeix aquest cicle legal és senzilla, però cal conèixer alguns aspectes més detalladament per saber exactament en quin moment la reutilització d’una obra requereix l’autorització de l’autor o, per contra, a partir de quan està en domini públic i es pot reproduir lliurement. 

Per què la llei limita la protecció en el temps? 

La limitació temporal del dret d’autor busca equilibrar dos objectius. D’una banda, la remuneració justa dels autors i editors i, de l’altra, garantir el dret a la cultura, recollit a la Constitució Espanyola. 

Si les obres estiguessin protegides per sempre, per exemple, generació rere generació, s’hauria hagut de demanar autorització als hereus dels hereus de Miguel de Cervantes per editar Don Quixot, portar-la al cinema, al teatre o reproduir-la a classe per comentar-la. 

Per garantir l’accés a aquesta cultura, la Llei preveu un període de diverses dècades, segons la situació, durant el qual l’explotació dels drets pertany a l’autor i, després de la seva mort, als seus hereus. A partir d’aquest moment, l’obra pot ser utilitzada, és a dir, esdevé de domini públic. 

Terminis legals de drets d’autor per a obres escrites 

La Llei de Propietat Intel·lectual estableix la durada dels drets d’explotació de les obres escrites des de la data de defunció de l’autor, però aquests no es compten des de la data de defunció en si, sinó des de l’1 de gener de l’any següent de la mort o de la publicació de l’obra.  

Per aquest motiu el primer dia de cada any es publica el domini públic d’un grup important d’obres. És molt important destacar que, tot i que existeix aquest termini per als drets d’explotació, els drets morals de l’autor són permanents. 

La norma general és que els drets econòmics de l’autor es prolonguin fins a 70 anys després de la seva mort 

La norma general a Espanya és que els drets econòmics de l’autor es prolonguen fins a 70 anys després de la seva mort. 

Per exemple, les obres d’un escriptor que va morir el juny de 2024 estaran protegides fins al 31 de desembre de 2094 i l’1 de gener de 2095 podran ser reproduïdes i utilitzades sense autorització, ara bé, hauran de respectar tant el reconeixement de l’autoria com la integritat de les obres 

Es donen alguns casos en què és important saber com s’aplica la norma. 

• Quan l’obra és de diversos autors. El terme s’aplica a partir de la mort de l’últim coautor supervivent. 
• En obres anònimes, s’aplica el termini des del moment de la publicació de l’obra. En cas que l’autor s’identifiqui abans que aquest període expiri, s’aplica la norma general. 
• En el cas d’obres col·lectives, és a dir, aquelles que han estat creades per iniciativa d’una persona (física o jurídica) que les publica i difon sota el seu nom, també s’aplica la protecció de 70 anys per a la publicació de l’obra. 

L’excepció històrica: el termini de 80 anys per als autors que van morir abans de 1987 

A Espanya hi ha una excepció històrica al termini de protecció de 70 anys, que amplia la protecció de moltes de les obres escrites durant el segle passat i que s’aplica a la creació d’autors que van morir abans del 7 de desembre de 1987. Per a tots ells, el termini s’allarga fins a 80 anys des de la mort del seu autor. També s’aplica a autors i obres internacionals. 

Obres com La casa de Bernarda Alba i totes les del poeta Federico García Lorca, que va morir el 1936, no van entrar en domini públic fins al 2017. A causa de l’aplicació d’aquesta norma, es dona la curiosa circumstància que les obres d’alguns autors europeus entren en domini públic als seus països i a Espanya continuen protegides per aquesta excepció legislativa. 

És important recordar aquesta excepció i tenir present que la regla de referència és sempre la del territori on s’ha d’utilitzar l’obra. 

Quan una obra passa al domini públic, pot ser utilitzada per qualsevol persona, sense autorització de l’autor o editor, sempre que se’n mencioni l’autoria i se’n respecti la integritat 

Què és el «domini públic« i què implica

Quan una obra entra en el domini públic, pot ser utilitzada lliurement per qualsevol persona, sense l’autorització de l’autor o editor, sempre que es respecti la seva autoria i integritat. 

Per exemple, un centre educatiu pot reproduir, distribuir, representar, traduir, adaptar, digitalitzar i publicar una obra de domini públic sense demanar autorització i també sense haver d’afrontar cap remuneració. El departament de Literatura d’una escola pot preparar una antologia d’Antonio Machado, imprimir-la i distribuir-la lliurement entre els seus estudiants.  

Tanmateix, això no afecta el vincle entre l’obra i l’autor, perquè els drets morals no expiren amb els drets econòmics. 

Respecte per l’autoria i la integritat 

El fet que una obra sigui de domini públic significa que es pot reproduir lliurement, però sobreviuen dues obligacions que no caduquen, que sorgeixen dels drets morals inalienables de l’autor que hem esmentat abans: 

• En qualsevol ús públic (edició, reproducció, comunicació pública, adaptació, etc.) s’ha d’indicar de manera clara qui n’és l’autor. Publicar un poema de Gustavo Adolfo Bécquer sense atribuir-li l’autoria és una violació del dret de paternitat. 
• També s’ha de respectar sempre la integritat de l’obra. Un text es pot adaptar per a classe si es declara que ha estat adaptat, però no pot ser distorsionat ni presentat com a original perquè això perjudicaria la seva integritat i la reputació de l’autor. 

Un altre aspecte que cal tenir en compte és que, tot i que una obra clàssica pot ser d’ús lliure, la seva traducció, les notes que l’acompanyen i el disseny de l’edició encara poden estar protegits. L’article 11 de la Llei de Propietat Intel·lectual estableix que les traduccions, adaptacions, revisions, compendis i resums d’una obra tenen la seva pròpia protecció, fins i tot si l’obra original ja és de domini públic. Aquesta protecció també afecta el disseny tipogràfic, la maquetació i la composició de l’edició. 

Per tant, és útil que abans de reutilitzar un text ens fem les següents preguntes: 

• Quin any va morir l’autor? Ha passat el període de temps que correspon per utilitzar-la lliurement? 
• El text que copiaré és l’original o una traducció? 
• Estic reproduint només l’obra o també notes, pròlegs i aparell crític de l’edició? 

Si vols obtenir més informació sobre els terminis de drets d’autor i com aplicar-los, CEDRO t’ofereix recursos educatius sobre drets d’autor de l’Escola de Drets d’Autor.