La comprensió lectora, el repte educatiu

Les dades de l’últim informe internacional d’avaluació PISA  no deixen lloc a la indiferència. Per primera vegada en més de dues dècades, des que va començar l’avaluació PISA l’any 2000, Espanya ha registrat un descens simultani en lectura, matemàtiques i ciències, i ha registrat així els pitjors resultats de la sèrie històrica.  

La bretxa respecte a la mitjana de l’OCDE s’amplia i planteja preguntes importants sobre l’evolució i els reptes del nostre sistema educatiu. A nivell internacional, només 18 països i economies van aconseguir superar la mitjana de l’OCDE en les tres competències avaluades per PISA: ciències, matemàtiques i lectura. Destaquen els sistemes educatius de països com el Japó, Corea, Singapur, la Xina (a les províncies avaluades), Irlanda, Anglaterra, Estònia i Suïssa. 

La situació és especialment preocupant pel deteriorament de la competència lectora. Espanya arriba als 451 punts, dotze menys que la mitjana de l’OCDE-35 (463), després d’haver disminuït 45 punts des del 2015, 23 punts dels quals es van perdre entre 2022 i 2025.  

Els resultats de PISA reflecteixen un deteriorament preocupant de les competències clau. El nivell de competència aproximat que mostra un estudiant mitjà a PISA 2025 és un any i mig inferior al d’un estudiant a PISA 2015, la qual cosa exemplifica la profunda regressió experimentada en l’aprenentatge essencial.

Els reptes educatius no afecten per igual tot el territori espanyol. Astúries (471), la Comunitat de Madrid (469) i Castella i Lleó (466) lideren el rendiment lector i estan significativament per sobre de la mitjana de l’OCDE, la qual cosa demostra que és possible obtenir resultats excel·lents dins del sistema educatiu espanyol, i que hi ha experiències que caldria analitzar per identificar factors de millora que es puguin transferir al sistema en conjunt. 

El 32 % dels estudiants de 15 anys a Espanya no arriben al nivell 2 de competència lectora, el llindar que l’OCDE considera mínim per funcionar en la societat del coneixement (un 15 % més d’estudiants endarrerits que el 2015). Això significa que una part significativa dels estudiants espanyols té dificultats per identificar la idea principal d’un text de longitud moderada, per interpretar informació i per reflexionar sobre la finalitat i la forma dels textos. 

Una part significativa de l’alumnat espanyol té dificultats per identificar la idea principal d’un text de longitud moderada, per interpretar informació i per reflexionar sobre la finalitat 

A aquest fet cal afegir que només el 2 % de l’alumnat espanyol arriba als nivells més alts de comprensió lectora (nivells 5 i 6), que són els que van associats a la capacitat d’entendre textos llargs i complexos, gestionar conceptes abstractes i distingir entre fets i opinions. 

Factors que expliquen els resultats a Espanya 

A Espanya, les estudiants continuen mostrant un clar avantatge en la comprensió lectora. El seu rendiment és 26 punts superior al dels estudiants masculins, una diferència que reflecteix una tendència àmpliament observada en els sistemes educatius internacionals. Les diferències més petites corresponen a la Comunitat de Madrid (17 punts), la Regió de Múrcia (18 punts) i les Illes Canàries (22 punts), i la més gran a Cantàbria (37 punts) i el País Basc (36 punts). 

Al nostre país, la bretxa de rendiment entre l’alumnat nadiu i el d’origen immigrant és de 35 punts, una diferència significativa, però menor que la que s’observa tant a l’OCDE (44 punts) com a la Unió Europea (48 punts). Les diferències autonòmiques oscil·len entre 20 i 61 punts. 

A Espanya, l’alumnat que no ha repetit obté de mitjana 95 punts més en lectura en comparació amb la mitjana de l’OCDE de 91 punts. A Astúries, l’alumnat no repetidor supera el repetidor en 104 punts en lectura; a Andalusia, en 102 punts. 

L’OCDE ha intentat identificar les raons que expliquen aquest deteriorament dels resultats durant l’última dècada i s’ha centrat en la comprensió lectora, una competència clau per a l’aprenentatge en totes les àrees del currículum. La seva anàlisi assenyala la interacció de múltiples factors educatius, socials, culturals i econòmics que afecten simultàniament les oportunitats d’aprenentatge de l’alumnat i que requereixen respostes integrals des de les polítiques educatives, les escoles i les famílies. 

Atenció i concentració de l’alumnat 

En primer lloc, hi ha una disminució de l’atenció, la concentració i la perseverança davant tasques complexes. Les dificultats per tractar textos llargs i exigents s’han convertit en un element determinant de la regressió general, mentre que el nombre d’estudiants que fan lectures ràpides i superficials augmenta i l’esforç sostingut necessari per entendre informació complexa disminueix.  

Els estudiants de PISA 2025, nascuts cap al 2009, han crescut en una època de múltiples transformacions i s’han desenvolupat en entorns dominats per contingut audiovisual curt i interaccions digitals fragmentades, circumstàncies que poden dificultar el desenvolupament d’una lectura prolongada i reflexiva. No és casualitat que l’alumnat que declara que llegeix llibres en paper amb més freqüència obtingui de manera consistent millors resultats acadèmics. 

L’alumnat que informa que llegeix llibres en paper amb més freqüència obté de manera consistent millors resultats acadèmics.

A això s’hi afegeixen problemes de comportament i de disciplina. La gestió de la convivència a l’aula és més complexa que en el passat i les interrupcions són més freqüents, cosa que redueix el temps efectiu dedicat a l’ensenyament i l’aprenentatge. 

La creixent diversitat de l’alumnat és un altre dels reptes identificats. La presència d’estudiants amb diferents llengües maternes, necessitats educatives específiques i trajectòries migratòries requereix respostes pedagògiques cada cop més personalitzades, la qual cosa incrementa la complexitat de la tasca docent. 

La importància de les famílies 

Per acabar, hi ha menys implicació de les famílies en l’acompanyament educatiu dels fills. Les converses a casa sobre la vida escolar, la lectura o els hàbits d’estudi són menys freqüents avui dia que en dècades anteriors, de manera que es debilita un factor que s’ha identificat com un dels principals predictors de l’èxit acadèmic.  

En el cas d’Espanya, els efectes socials i econòmics de la Gran Recessió de 2008 continuen deixant empremta en moltes famílies. La necessitat d’una major dedicació a la feina per part dels progenitors, juntament amb les dificultats creixents per conciliar, podrien haver reduït el temps disponible per al seguiment educatiu, la criança i el suport diari a l’aprenentatge dels seus fills.  

PISA mostra que, en molts països i economies, hi ha dificultats creixents amb tasques que requereixen concentració sostinguda, una tendència creixent a donar respostes precipitades, una menor voluntat d’esforçar-se i una disminució de la curiositat i la perseverança.  

Lectors ràpids i fluids 

La comparació entre lectors ràpids i lectors precisos i fluids a PISA 2025 ajuda a entendre alguns dels canvis que s’observen en els hàbits de lectura dels adolescents.  

•  Els lectors amb pressa llegeixen ràpidament, de manera fragmentada i superficial i tendeixen a escanejar el text en lloc de llegir-lo amb atenció; cerquen informació específica molt ràpidament; es mouen contínuament d’un contingut a un altre; responen ràpidament, però és més probable que cometin errors; se centren en dades aïllades més que en la comprensió global del text. 
• Els lectors precisos i fluids mostren característiques diferents. Llegeixen amb suficient velocitat, però sense sacrificar la comprensió. Integren informació de diferents parts del text. Detecten matisos, inferències i contradiccions. Avaluen la informació de manera crítica. Cometen menys errors en la interpretació i comprensió. 

Font: PISA, OCDE. 

Els resultats de PISA 2025 suggereixen que el perfil de l’alumnat que és «lector amb pressa», acostumat a navegar ràpidament per continguts curts i fragmentats, està creixent. Tanmateix, les societats democràtiques necessiten lectors precisos i fluids que puguin entendre en profunditat, relacionar idees i avaluar la informació amb criteri.  

Fomentar la lectura és vital per a la nostra salut democràtica. Però l’única lectura sostenible és aquella que protegeix i respecta la propietat intel·lectual. Llegir és un dret, però també és una responsabilitat. Formar lectors profunds i crítics avui és enfortir la democràcia del demà.